Los retos de la atención a las personas con necesidades sanitarias y sociales complejas by Jordi Varela

 

 

varela

cronicitatpalma inaugural varela

Anuncio publicitario

“Recomanacions per a la detecció , el procès diagnòstic i la derivació del pacient amb deteriorament cognitivoconductual”

Vos deixam el nou protocol de demència “Recomanacions per a la detecció , el procès diagnòstic i la derivació del pacient amb deteriorament cognitivoconductual”, el.laborat per na Susana Munuera de la oficina de qualitat del Servei de Salut amb la participació de professionals de totes les gerències
sin título

CATALÀ

CASTELLANO

CURS ON LINE D’ABORDATGE DEL PACIENT AMB FRAGILITAT I CRONICITAT COMPLEXA (SEGONA EDICIÓ)

Els canvis demogràfics dels darrers anys han fet que el sistema de salut hagi d’atendre cada vegada un nombre més alt de pacients grans amb multimorbiditat i dependència funcional progressiva. El model actual d’atenció, orientat a l’atenció dels problemes de salut aguts, no dóna una resposta adequada a les necessitats d’aquells pacients, per la qual cosa cal fer canvis en el model organitzatiu que s’adaptin a aquesta nova i emergent realitat.

En els darrers anys, diverses organitzacions i autors han introduït els conceptes de pacient crònic complex i de pacient crònic avançat, els quals representen entre el 3% i el 5% de la població i consumeixen un gran percentatge de recursos.

El Servei de Salut de les Illes Balears té el compromís de gestionar la cronicitat i la complexitat de manera eficient i amb la millor evidència disponible a fi d’assegurar una atenció sanitària de qualitat que doni resposta a les necessitats de salut de la població en totes les etapes de la vida essent eficients i assegurant la universalitat i la sostenibilitat del sistema sanitari.

El Servei mitjançant la Subdirecció a l’Atenció a la Cronicitat, Coordinació Sociosanitària, Salut Mental i Malalties poc freqüents ha desenvolupat un Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex (PCC) i Pacient Crònic Avançat (PCA) que pretén ser l’estratègia efectiva per a oferir una atenció continuada i integrada per als pacients crònics. El programa pretén una detecció proactiva i una atenció resolutiva i eficient amb els dispositius més adequats i amb la intenció de millorar la qualitat de vida dels pacients i familiars.

Durant el darrer trimestre del 2016 i tot el 2017, l’equip de cronicitat de la subdirecció ha realitzat sessions de formació en tots els centres de salut i hospitals de les illes. Finalitzada aquesta etapa en què el projecte s’ha enriquit amb les aportacions dels professionals, pensem serà molt útil per la seva consolidació proporcionar formació específica en la cronicitat i la complexitat clínica.

La fragilitat i la complexitat concentren el gruix de les decisions clíniques on la incertesa i la manca d’evidència resulten hegemòniques. Aquestes decisions seran cada cop més prevalents i menys dissociables de l’anàlisi i la intervenció en l’entorn del pacient i les seves condicions socials.

Per altra banda la societat transita ràpidament cap a un nou model on la salut és un dret sobre el qual les persones reclamen un lideratge que, com a mínim, és compartit amb els professionals. Addicionalment, les condicions econòmiques per als pròxims anys obligaran a concentrar els esforços en els sectors poblacionals més desfavorits.

Tot això comporta un nou enfocament que, en gran part, suposen un retorn a essències del passat. El pacient com a centre, la malaltia com a condicionat i els professionals sanitaris orientats a proporcional una atenció integral i continuada que doni resposta a les seves necessitats.

El Servei de Salut junt amb la CAMFIC ofereix a tots els professionals de l’IBSALUT la segona edició del curs en línia d’Abordatge del pacient amb fragilitat i cronicitat complexa que pensem s’adapta i complementa el Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex (PCC) i Avançat (PCA) de la nostra Comunitat.

Sin título

Aquest curs presenta alguns casos complexos que exemplifiquen els nous reptes i les noves respostes a les exigències que, cada cop amb major presència, hi ha a la pràctica diària. No es tracta de donar receptes infal·libles de maneig. Simplement, no existeixen. Però si es pretén oferir claus per la conceptualització i l’optimització dels procediments clínics, basades en la millor experiència.

PROGRAMA DEL CURS

Tràmit d’inscripció: A partir de dilluns 18 de Juny . Accés amb usuari “u” a través del Portal de Personal, formació de l’IB-Salut, sol·licitud de cursos, centre de formació Cronicitat/Cures Pal·liatives/Salut Mental, 99-ABORDATGE DEL PACIENT AMB FRAGILITAT I CRONICITAT COMPLEXA (SEGONA EDICIÓ)

 Per a més informació podeu contactar a través del correu electrònic: cronicitat_cpal@ssib.es

 

La enfermera gestora de casos: una figura clave en la continuidad asistencial

La Conselleria de Salut de les Illes Balears a través de la Subdirección de Atención a la Cronicidad ha implantado la figura de la  enfermera gestora de casos (EGC) en todos los niveles asistenciales (Atención Primaria, Hospitales de agudos y Media estancia) con el objetivo de mejorar la atención a los pacientes con necesidades complejas y a sus familiares.

 La EGC es una enfermera de práctica avanzada que forma parte del equipo de profesionales que atienden a personas con enfermedades crónicas complejas y avanzadas, situaciones de fragilidad, de dependencia y a personas con situaciones psicosociales adversas.

Favorece el manejo integral de estos pacientes mediante el trabajo en equipo interdisciplinar y coordina a los profesionales de diferentes niveles asistenciales con el fin de garantizar la continuidad asistencial.

El siguiente vídeo muestra cómo interviene en la atención de los pacientes crónicos complejos y avanzados

El paciente con cronicidad compleja

La revista AMF (actualización en Medicina de Familia) ha publicado este mes de Mayo un monográfico sobre el paciente con cronicidad compleja.

Mayo-2017
El paciente con cronicidad compleja (Revista AMF Mayo 2017)

El sumario del monográfico aborda algunos aspectos organizativos, la resolución de un caso clínico, los principales problemas de salud presentes en las personas con complejidad compleja y los aspectos prácticos para mejorar la capacidad resolutiva en situaciones concretas como la disnea en EPOC, los edemas en la insuficiencia cardíaca y la agitación en la demencia.

 

AMF

Consideramos este monográfico imprescindible para aquellos profesionales sanitarios que se dedican la atención de personas con enfermedades crónicas.

 

 

 

Artículos recomendados (I)

El Dr. Francisco Alberti Homar, coordinador de la Estrategia de Cronicidad de les Illes Balears,  nos deja una selección de artículos de especial relevancia para entender la necesidad de un cambio de modelo en la atención a personas con enfermedades crónicas.

 

5857527527
Las reformas necesarias en los hospitales: 10 recomendaciones para mejorar la eficiencia, la calidad y la efectividad
5857527527.png
Complicaciones de la hospitalización en personas mayores
5857527527.png
La formación del médico del futuro: una revisión 10 años después

 

5857527527.png
Los grupos de morbilidad ajustados

 

5857527527.png
El reto de la cronicidad en España

Libro recomendado: Cómo dar malas noticias

“Yo ya acepto de que no me van a curar, pero me costaría aceptar que no me van a cuidar.” Albert Jovell (1962-2013)
Entrada corta para recomendar un libro del Dr. Robert Buckman que pretende ser una guía o protocolo de ayuda a profesionales sanitarios para comunicar malas noticias.

 

 

 

 

La toma de decisiones clínicas al final de la vida

El pasado viernes 3 de Marzo en el IX Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico  tuvo lugar la mesa redonda «HISTORIAS DE LEYES, ÉTICA Y REALIDAD AL FINAL DE LA VIDA» en la que sus ponentes, Sergio Gallego Riestra (Presidente de la Comisión Asesora de Bioética del Principado de Asturias), Róger Campione (Profesor Titular de Filosofía del Derecho de la Universidad de Oviedo) y Eloy Pacho Jiménez (Médico Internista de Madrid)  analizaron  los cuidados médicos en enfermos terminales desde una visión integral y coordinada, así como presentaron los conflictos que se han creado con el mundo jurídico y los valores éticos en los últimos años.

cdigo-de-nremberg-cdigo-de-helsinki-cdigo-de-ginebra-14-638
El Código de Nüremberg fue formulado hace más de  50 años, en el verano de 1947,  en relación con el juicio contra médicos nazis acusados de provocar la muerte a  miles de presos de los campos de concentración mediante experimentos humanos.

La toma de decisiones clínicas al final de la vida puede asociarse a situaciones complejas. Por ello, es necesario que todos los profesionales, pacientes y familiares y utilicemos un mismo lenguaje  y sepamos discernir la ética de las diferentes cuestiones.

La siguiente entrada recoge una serie de enlaces para ayudar al profesional sanitario a la toma de decisiones en situaciones finales de vida, tanto desde el punto de vista legal o como ético:

  • PROBLEMAS ÉTICOS AL FINAL DE LA VIDA. Los principios de la ética básica, beneficiencia, no maleficiencia, autonomía y justicia, son una forma de afirmar los derechos fundamentales de la vida, la libertad y la igualdad. Sirven de base a las normas de actuación de un grupo social o profesional.
  • «Adecuación del esfuerzo terapéutico, una estrategia al final de la vida». Semergen 2016;42:566-74 – DOI: 10.1016/j.semerg.2015.11.006. Al final de la vida es necesario preparar al paciente, a su familia y al equipo asistencial para una libre de estrés y sufrimiento evitables de acuerdo con los deseos del paciente y la familia y de forma razonablemente consistente con los estándares éticos, culturales y clínicos.
  • La Asociación Federal Derecho a Morir Dignamente, es una asociación sin ánimo de lucro, registrada en el Ministerio del Interior que promueve el derecho a toda persona a disponer con libertad de su cuerpo y de su vida, y a elegir libre y legalmente el momento y los medios para finalizarla y defender, de modo especial, el derecho de los enfermos terminales e irreversibles a morir sin sufrimientos, si este es su deseo expreso.

 

 

Fabiano Antoniani, conocido como Dj Fabo, sufrió un accidente de tráfico  que le dejó tetrapléjico y ciego. Pocos días después comenzó una lucha política y mediática para poder morir dignamente en Italia. Lo intentó todo pero  agotadas las posibilidades, cruzó los Alpes  con su pareja, su madre y un tercer acompañante hasta llegar a Zúrich, donde ingresó en la clínica que le ayudó a morir  En sus últimas palabras criticó duramente el exilio al que le había obligado la legislación italiana para terminar con su sufrimiento.
(Fuente: El País 1 de Marzo de 2017)